dominar

  1. v. intr. Tenir, algú, la supremacia.
    imperar
    regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum.
    tenir la supremacia (o la preponderància)
    senyorejar
    predominar
    caciquejar
    comandar
    ésser l'amo
    tenir la paella pel mànec
    tenir la grapa (sobre algú)
    tallar el bacallà (fig.)
    ficar-se la gent a la butxaca
    prevaler
    triomfar (d'algú o d'una cosa).
  2. v. tr. Tenir algú o alguna cosa sota el seu domini.
    senyorejar. Senyorejar les males inclinacions.
    subjugar
    tractar (algú) a baqueta, dominar-lo brutalment.
    subjectar
    sotmetre
    esclavitzar
    asservir
    tenir (algú) dins el puny
    tenir-li (a algú) el peu al coll
    tiranitzar
    apoderar. Vencé i apoderà els enemics.
    superar
    sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia.
    doblegar (fig.)
    domar (fig.)
    composar (≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem.
    tenir (algú) a la seva mercè (o discreció)
    fer ballar (algú) com una baldufa (o com un putxinel·li, o com un titella)
    posar (algú) a ratlla
    tenir (algú) ficat a la butxaca
    fer la llei (a algú)
    portar les calces, dominar la dona el marit.
    posar-se les calces (d'algú), dominar-lo, fer-li fer el que hom vol.
    portar (algú) a remolc
    Antònims: Anar a remolc d'algú, ésser dominat per ell.
  3. Sobresortir en alçària.
    senyorejar. El cloquer senyoreja tot el poble.
    ultrapassar
  4. (dominar-se pron.)
    contenir-se
    reprimir-se
    sobreposar-se
    refrenar-se
    retenir-se
    posseir-se, saber-se dominar.
    poder-se (o saber-se) estar de
    fer-se violència
    Antònims: Descordar-se. Perdre els estreps. Perdre l'oremus. Perdre el control de si mateix.



© Manuel Franquesa