embellir

  1. exornar
    adornar (→)
    emboniquir
    agraciar, donar certa gràcia a una cosa. Aquest brodat li agraciarà molt la brusa.
    afavorir, contribuir a augmentar la bellesa. Aquest vestit l'afavoreix molt.
    empolainar o empolistrar, revestir algú amb vestits i abillaments que l'afavoreixin.
    ornamentar, embellir una cosa amb ornaments.
    oripellar, cobrir una cosa o una persona amb ornaments de poc valor i molta aparença.
    desenlletgir, treure d'una cosa allò que l'enlletgeix, fer-la bella.
    realçar la bellesa (o la boniquesa)
    adonitzar, embellir un home, fer-ne un Adonis.
    maquillar, compondre la cara per embellir-la.
    afaitar (ant.), embellir amb afaits o cosmètics.
    afaiçonar (fig.), embellir una explicació o una descripció per tal de produir un efecte determinat.
    accentuar la bellesa (o la gràcia) (d'una cosa o d'una persona)
  2. idealitzar (una cosa o una persona), fer-la més bella en el record, en la imaginació.
    poetitzar (una acció, una descripció)
    brodar (una narració, una música)
  3. (embellir-se pron.)
    compondre's
    Antònims: Enlletgir. Desfavorir. Desparençar. Deturpar. Deslluir.



© Manuel Franquesa