emportar-se

  1. treure (→)
    llevar (→)
    endur-se
    emmenar
    arrossegar
    cabdellar, emportar-se amb ella una cosa que rodola. L'allau cabdellava arbres, cases i tot el que trobava.
    arrabassar
    arrapar (esp. referint-se a un estat d'èxtasi, a la mort).
    erosionar, endur-se terres, l'aigua.
    garfullar, íd.
  2. Ésser emportat pels esdeveniments, etc.: Anar a la deriva



© Manuel Franquesa