encaminar

  1. encarrilar.
    Posar una persona en el bon camí.
    acarrerar
    adreçar
    atraçar, indicar a algú el camí per anar a un indret. No em van saber atraçar i em vaig perdre pel camí.
    ensenderar, posar algú en el bon camí (esp. en sentit fig.).
  2. (encaminar-se pron.)
    aviar-se
    arrumbar-se
    brocar (v. intr.), llançar un cavall devers un indret, encaminar-s'hi a cavall.
    Antònims: Descaminar (en sentit propi). Desencaminar (en sentit fig.).



© Manuel Franquesa