- passar. Passar a sergent (un caporal).
parar. No, tu pararàs lladre.
tornar-se, esdevenir així o així. Aquest vi s'ha tornat agre. Es va tornar tot vermell.
acabar. Tu acabaràs malalt, si fas així.
fer-se. Fer-se monjo. Fer-se protestant. Fer-se vell.
caure (+ subs.). Caure en la misèria, en captivitat, etc., esdevenir pobre, captiu, etc.
- → arribar.
- (esdevenir-se pron.). Ocórrer a algú una cosa. Produir-se un fet.
passar. A ell no li ha passat mai cap desgràcia.
succeir
arribar. Va arribar el que ens temíem. Arribi el que arribi, jo no t'oblidaré.
ocórrer
escaure's, esdevenir-se, una cosa, en tal o tal ocasió o data. La inundació s'escaigué el setembre de l'any X.
ensopegar-se, íd.
caure, íd.
acomplir-se
ésser. Això no serà mai.
realitzar-se
tenir efecte
tenir lloc. Això va tenir lloc a Barcelona.
advenir (usat només en infinitiu i en tercera persona)
efectuar-se
donar-se. No es dona gaire, de ploure i fer sol alhora.
seguir-se. A vegades se segueixen coses en una hora que no s'esdevenen en mil anys (Tirant lo Blanc).
complir-se. S'ha complert la teva predicció.
sorgir, esdevenir-se sobtosament.
brollar, íd.
caure (o baixar) del cel, esdevenir-se inesperadament un fet favorable.
anticipar-se, esdevenir-se, una cosa, abans del temps normal. Aquest any l'hivern s'ha anticipat.
reproduir-se. Esdeveniments semblants es reprodueixen en la història.
repetir-se, íd.
tenir lloc. L'última revolució espanyola va tenir lloc el juliol de 1936.
sobrevenir (de sobte)
concórrer, esdevenir-se alhora amb un altre esdeveniment. Donà fi a les dues guerres que li concorrien ensems.
coincidir, esdevenir-se simultàniament.
esclatar
desencadenar-se
© Manuel Franquesa