- espaventar
alarmar
aterrir
escruixir
esporuguir
estamordir
ferejar. Em fereja d'anar-hi.
embasardir
esfereir
espasmar o espalmar
esglaiar
esverar
esparverar
espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte.
astorar
espaordir
sobresaltar
fer agafar por
donar un ensurt (o un surt)
colpir d'espant
fer posar els cabells drets (o de punta)
esvalotar, espantar els animals (les gallines, els ocells, etc.).
- (espantar-se pron.)
agafar por
corgelar-se
sangglaçar-se
estremir-se de por
escagarrinar-se o cagar-se de por
cagar-se a les calces
tenir cucs
quedar mort (hiperb.) o morir-se de por
glaçar-se-li (a algú) el moll dels ossos
esgarrifar-se
restar petrificat
arrugar-se-li (a algú) el melic
- → esquivar.
- Fig. → commoure.
© Manuel Franquesa