expert

  1. adj. → experimentat, hàbil.
  2. m. i f. El qui té un càrrec o professió basat en la seva experiència.
    pèrit o perit
    estimador
    pràctic. El pràctic del port de Barcelona.
    tècnic, el qui té pràctica especial d'un art o ofici.
    especialista
    jutge. Ésser bon jutge en matèria d'art.
    estrateg, expert en l'art militar i, per extensió, en l'arranjament dels afers, etc.
  3. Ésser expert en una cosa: Entendre-hi.



© Manuel Franquesa