- adj. → experimentat, hàbil.
- m. i f. El qui té un càrrec o professió basat en la seva experiència.
pèrit o perit
estimador
pràctic. El pràctic del port de Barcelona.
tècnic, el qui té pràctica especial d'un art o ofici.
especialista
jutge. Ésser bon jutge en matèria d'art.
estrateg, expert en l'art militar i, per extensió, en l'arranjament dels afers, etc.
- Ésser expert en una cosa: Entendre-hi.
© Manuel Franquesa