figura

  1. Forma externa d'un cos.
    forma
    estampa, figura total d'una persona o d'un animal. Tenir una bella estampa.
    parença, conjunt de trets exteriors d'una persona o cosa.
    físic, figura d'una persona. Tenia un físic meravellós.
    presència. Un home de bona presència. Tenir molta presència, ésser notable per la seva figura.
    semblança. Vegeren un núvol de semblança de foc.
    perfil, contorn d'una figura plana. Potser no era una beutat, però tenia un perfil encisador.
    línia. Feia règim per conservar la seva línia?
    configuració, disposició de les parts d'un cos, que li dona certa forma o figura.
    Compareu: conformació
  2. Representació d'una forma pel dibuix, la pintura, l'escultura, etc.
    imatge
    efígie
    tanagra, petita figura d'argila, molt gràcil, com les trobades a Tanagra.
    blasó, figura de l'art heràldic.
    carassa, cara de pedra, metall, etc., d'una font, etc.
    mascaró, carassa usada com a adorn en arquitectura.
    mascaró de proa, figura que hom posava a la part alta de la proa d'una nau.
    escacs, les figures del joc d'escacs. Una bossa de cuir on hi havia escacs.
    bucrani, figura que representa un cap de bou adornat amb garlandes, usat en l'ornamentació de frisos.
    patum, figura que representa un animal fabulós, que hom fa sortir en les processons i festes populars. La patum de Berga.
    víbria, brívia o vibra, patum figurant un monstre.
    litofania, figura impresa en la porcellana, visible a contraclaror.
    ninot
    caricatura
    figurí, figura d'una persona que hom dibuixa com a projecte d'un vestit.
    estàtua, retrat, pintura, representació.
    imatge.
  3. (En retòrica)
    imatge
    trop, figura que consisteix a modificar el sentit propi d'un mot per emprar-lo en un sentit figurat. Les més importants són: metàfora, metonímia, sinècdoque, catacresi, hipàl·lage, antífrasi, antonomàsia, eufemisme, metalepsi, al·legoria, paràbola, ironia.
    figures de dicció (pròtesi [Alc.], epèntesi, paragoge, afèresi, síncope, apòcope, metàtesi, dièresi, crasi, sinalefa, al·literació, etc.)
    figures de construcció (el·lipsi, zeugma, sil·lepsi, hipèrbaton o inversió, hipàl·lage, disjunció, pleonasme, repetició, etc.)
    figures de pensament (antítesi, apòstrofe, epifonema, subjecció, enumeració [recapitulació en un discurs], suspensió, reticència, obsecració, imprecació, perífrasi o circumlocució o circumloqui, hipèrbole, lítote o atenuació, preterició, prosopopeia, hipotiposi, etc.)
  4. símbol.



© Manuel Franquesa