fortificació

  1. Acció de fortificar. → enfortiment.
  2. Obra o conjunt d'obres dreçades per defensar una plaça o una posició.
    obres de defensa o simpl. defensa. Les defenses d'un castell.
    contradefensa, obra de defensa que en defensa una altra.
    propugnacle (lit.), obra de defensa, en general.
    glacis, en una fortificació, terreny en pendent que baixa des del camí cobert fins al camp.
    contraatacs, línies fortificades que els assetjats oposen als atacs dels assetjants.
    vall (m.) o fossat, excavació defensiva al voltant d'una fortalesa.
    trinxera, vall estret que serveix per a protegir-se els soldats.
    escarpa, talús que hom dona a una muralla.
    contraescarpa, talús de vall, oposat a l'escarpa de la muralla.
    caponera, galeria construïda en el vall per impedir-ne el pas amb un foc de flanc.
    albacar, recinte murallat en la part exterior de les antigues fortificacions.
    barbacana, obra exterior de defensa, davant la muralla, per a defensa dels valls i de les portes.
    bateria, parapet on està emplaçada l'artilleria en una fortificació.
    avantmuralla, fortificació que serveix de defensa a la muralla, posada davant d'aquesta.
    baluard o bastió, construcció de forma escairada en els angles d'un recinte emmurallat.
    tenalla, obra exterior davant la cortina, que forma un o dos angles obtusos entrants.
    cortina, tros de muralla entre dos baluards.
    front, íd.
    contraguàrdia, obra exterior en angle, construïda davant un baluard per cobrir-ne els flancs.
    circumval·lació, fortificació de signe negatiu, adreçada als assetjats.
    acròpoli o acròpolis, part alta de la ciutat que servia com a lloc de defensa.
    reducte, fortificació campal, petita, completament tancada.
    Compareu: merlet, parapet, tronera o canonera, espitllera (→)



© Manuel Franquesa