mort2

  1. adj.
    difunt
    finat
    interfecte o occit, mort de mort violenta.
    inanimat. Tenia a la falda el cos inanimat del seu fill únic.
    premorient, mort abans que un altre.
    exànime
    malaguanyat, mort prematurament. L'obra pòstuma del malaguanyat poeta X.
    ésser al sac (vulg.), mort i enterrat.
    menjar terra (fig.), íd.
    fer (o criar) malves (fig.), íd.
    ésser cos. Al vespre ja era cos, ja era mort.
  2. transit, mort en sentit fig. Transit de fred, de dolor, de pena, etc.
  3. Fig.: → fatigat.



    4. Vegeu també:
    mort1



© Manuel Franquesa