- paraula (→) (en sentit gramatical és més propi mot)
partícula, mot invariable monosil·làbic.
Compareu: afix, prefix, sufix
expressió. Una expressió vulgar.
terme. Un terme tècnic.
dicció. Una dicció estrangera.
vocable
denominació, el nom donat a una cosa.
concepte, mot en tant que expressa una idea. En la seva carta empra uns conceptes molt durs.
veu
Compareu: locució: reunió de mots que fan la funció d'un mot.
- al·lòtrop, mot que té, en una llengua, la mateixa etimologia que un altre. Col·locar i colgar són dos mots al·lòtrops, igual que hostal i hospital.
paroxíton, mot pla.
proparoxíton, mot esdrúixol.
arcaisme, mot desusat.
neologisme, mot de formació nova.
tecnicisme, mot tècnic.
mot savi, mot manllevat al llatí o al grec.
homònim, dit de dos o més mots que es pronuncien igual. "Massa" i "maça" són mots homònims.
homògraf, dit de dos mots diferents que tenen la mateixa grafia.
heterònim, mot escrit igual que un altre de diferent pronunciació i significat. "Déu" i "deu" són mots heterònims.
dialectalisme, mot propi d'un dialecte. "Cecar" és un dialectalisme de "cercar".
ruralisme, mot propi de la gent del camp, no ciutadà.
barbarisme (→), mot estranger, no incorporat a la llengua.
estrangerisme, mot manllevat a una llengua estrangera.
manlleu, íd.
préstec, íd.
xenisme, estrangerisme que designa una realitat d'una altra llengua.
lèxic, el conjunt de mots d'una llengua.
© Manuel Franquesa