obligar

  1. constrènyer o coercir
    coaccionar
    forçar
    estrènyer. Les circumstàncies l'estrenyien a fer-ho.
    engatjar (gal·licisme incorporat al rossellonès, Alc.)
    reduir. Veure's reduït a demanar caritat.
    imposar (amb el nom de la cosa obligada com a complement). Imposà silenci a la multitud.
    acorralar (fig.), posar algú en la necessitat de fer una cosa, d'impedir-li de defugir-la.
    arrossegar (fig.), Ella no hi volia anar: la hi van haver d'arrossegar.
    violentar o fer violència
    compel·lir, obligar algú emprant la força o l'autoritat.
    doblegar, obligar algú a fer allò que es resistia a fer.
    fer la forçosa (a algú), obligar-lo a fer el que no vol.
    condemnar (fig.), obligar a una cosa penible. La malaltia el condemna a la inacció.
    fer passar (algú) per l'aplanador (o per l'adreçador)
    passar (algú) per la pedra, obligar-lo per força.
    fer la llei (a algú)
    fer-li ésser (a algú)
  2. (obligar-se pron.)
    contreure una obligació
    comprometre's
    engatjar-se
    emparaular-se
    juramentar-se, obligar-se per jurament.
    subscriure's, obligar-se amb altres al pagament d'una quantitat per a una obra o empresa.



© Manuel Franquesa