pal

  1. perxa, pal llarg i prim, com el que usen els pescadors i els raiers.
    barra (→)
    bastó (→)
    estaca (→)
    busca o punter, pal que serveix per a assenyalar quelcom en un cartell, en un mapa, etc.
    estaló, pal bifurcat que serveix de puntal per a les branques d'un arbre, etc.
    jaló, pal indicador, en un camí; pal per a delimitar un terreny.
    cucanya, pal llis i ensabonat on hom prova d'enfilar-se per agafar un objecte fixat a dalt.
    batolla, pal per fer caure certs fruits de l'arbre.
    xanca, pal per a caminar prolongant les cames.
    aspre (→), pal plantat a terra per a sostenir arbres tendres, plantes enfiladisses, etc.
    semaler, pal curt per a transportar una semal o portadora.
    collader, pal que hom es posa al muscle, de cada extrem del qual penja una galleda.
    fustegal, íd.
    perxera o perxa, pal al voltant del qual hom fa el paller.
    badoquera, pal o canya per a collir fruita.
    asta o ast, pal de llança, de la bandera.
    antena, pal de la bandera, en una nau; també, pal clavat a terra per a bastir-hi alguna cosa. Les antenes d'un envelat, d'una bastida, etc.
    car, part inferior de l'antena d'una nau.
    cameta, pal bifurcat en un extrem, que serveix per a sostenir l'antena, en una nau.
    arbre, pal d'una nau de veles. Els pals o arbres d'una nau tenen diferents noms: trinquet, verga, masteler, botavara, botaló, botafora, bauprès, artimó, etc.
    botavant, pal com el que usen els raiers, pescadors, etc., per a evitar l'abordatge de l'embarcació.
    broqueta, palet per a tocar el tamborí.
    baqueta o maneta, palet per a tocar el timbal.
    botedor, pal travesser d'una gàbia d'ocells.
    costell o picota, pal on era lligat el condemnat a la vergonya pública, a l'edat mitjana.
    barreró, cadascun dels pals verticals d'una barrera.
  2. En un escut: → barra.



© Manuel Franquesa