poder²

1. m.
   potència
   facultat
   potestat
   domini, poder de dominar; poder que hom té de disposar i usar lliurement d'allò que és seu.
   tirania, poder d'una sola persona, exercit de manera opressiva.
   jurisdicció
   imperi
   preponderància
   puixança
   habilior, poder físic o moral.
   omnipotència
   prepotència o sobreria, poder dominant d'una potència o autoritat excessiva. Un acte de prepotència, un abús de poder.
   mans, en la frase caure en mans d'algú, en poder d'algú.
   comissió, poder confiat a algú per l'autoritat en una circumstància i per un temps determinat.
   Compareu: fèrula (fig.).
   
2. → dret, autoritat.
   
3. Tenir poder: Poderejar


Vegeu també:
poder¹

© Manuel Franquesa