prova

  1. Acció de provar.
    provança o provació
    assaig. Fer assaig d'una màquina.
    verificació
    experimentació
    contraprova, segona prova que hom fa per verificar la primera.
    test, terme de psicologia.
    tast, prova d'un aliment o una beguda.
    examen (oral o escrit), prova a què hom sotmet un candidat a l'escola, a un càrrec, etc.
    provatura (d'una cosa)
    (En el sentit d'emprovar un vestit prova és barbarisme. El mot català és emprova.)
  2. Allò que serveix per a provar o establir la veritat.
    demostració (→)
    argument
    raó
    testimoniatge o testimoniança
    semiprova o prova semiplena, prova imperfecta.
    comprovant, document que serveix per a provar quelcom.
    justificació. La justificació d'un pagament.
    criteri de veritat (terme pres de la filosofia escolàstica i, mediatament, de la doctrina dels estoics), característica per a diferenciar el ver del fals. Per a molts, la Bíblia és criteri de veritat.
  3. Prova d'impremta.
    galerada, prova del text compost abans de fer la compaginació.
    compaginada o paginada, prova d'impremta d'un full ja compaginat.
    ozalid, prova d'un fotolit per a òfset.
  4. A prova: A tast.
    Posar a prova: Esprovar. → provar.



© Manuel Franquesa