- fornir
subministrar o ministrar
abastar. Abastar un país, una ciutat, un exèrcit.
arrear, proveir dels arreus necessaris.
adreçar, proveir dels estris necessaris. Vint homes adreçats d'espases, bastons i coltells.
aparellar. Aparellar la nau.
dotar (una oficina, una taller, una nau, etc.)
aprovisionar
municionar, proveir de municions.
munir, proveir de mitjans de defensa i de subsistència un exèrcit, una plaça forta, etc.
ormejar, proveir d'eines, arreus, etc., necessaris.
remuntar, proveir de cavalls l'exèrcit.
armar, proveir d'armes; proveir (especialment una nau) de tot el necessari.
premunir, proveir dels mitjans necessaris per a evitar un dany.
llastar, proveir de recapte.
equipar
assortir, proveir una botiga. Una botiga ben assortida.
avituallar, proveir de vitualles.
allenyar (de llenya)
apanar (de pa)
avinar (de vi). Casa avinada és mig apanada (refrany).
carregar (fig.), proveir abundosament algú o alguna cosa. Carregar de cites un llibre. Carregar-se de paciència.
suplir, proveir amb una cosa a la manca d'una altra.
- (proveir-se pron.)
carbonejar (intr.), proveir-se de carbó (una nau de vapor).
carregar (intr.). Abans de salpar van carregar de provisions fresques.
- v. intr. Prendre les mesures necessàries a un fi:
donar recapte
© Manuel Franquesa