v. tr.
El complement directe pot ésser la persona que hom regracia (el vaig regraciar per l'ajut que m'havia prestat) o bé la cosa que hom agraeix (li vaig regraciar l'ajut que m'havia prestat). En el primer cas, el complement indirecte és introduït per la prep. per; en el segon, és representat pel pronom feble en datiu.
donar les gràcies (a algú per alguna cosa o d'alguna cosa)
expressar el seu agraïment (o la seva gratitud, o la seva reconeixença)
restar agraït (a algú). Us resto molt agraït pel favor que m'heu fet.
ésser reconeixent (a algú per una cosa)
© Manuel Franquesa
El complement directe pot ésser la persona que hom regracia (el vaig regraciar per l'ajut que m'havia prestat) o bé la cosa que hom agraeix (li vaig regraciar l'ajut que m'havia prestat). En el primer cas, el complement indirecte és introduït per la prep. per; en el segon, és representat pel pronom feble en datiu.
donar les gràcies (a algú per alguna cosa o d'alguna cosa)
expressar el seu agraïment (o la seva gratitud, o la seva reconeixença)
restar agraït (a algú). Us resto molt agraït pel favor que m'heu fet.
ésser reconeixent (a algú per una cosa)
© Manuel Franquesa