respondre

  1. v. tr. i abs.
    fer de resposta o simpl. fer, respondre de paraula. Llavors ell feu...
    replicar, respondre a una cosa contestada. Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem.
    objectar, respondre posant una objecció.
    redargüir
    retorquir, respondre fent valer un argument contra el mateix que l'ha fet.
    retòrcer, íd.
    tornar la pilota (fam.), expressió popular per retorquir.
    respostejar (→), respondre inconvenientment.
    interrompre, respondre interrompent. Tota la culpa és teva, interrompé la dona.
    tallar, íd.
    contestar. El sentit semàntic de contestar s'ha conservat en algunes expressions: Quan jo et parlo, no em contestis!Ésser, una cosa, contestable (que pot ésser impugnada o contradita) o ésser incontestable (que no pot ésser contradita).
    Antònims: No tornar mot. Fer el desentès. Fer el pagès (o l'orni).
  2. v. intr.
    correspondre. L'efecte obtingut no correspon als esforços esmerçats.
    equivaler
  3. obeir.
  4. (D'una cosa) → garantir.
    donar (o treure) la cara (per algú), respondre'n.
    prendre'n la responsabilitat (d'una cosa o d'una persona)



© Manuel Franquesa