restar

  1. v. intr. (per oposició a anar-se'n)
    quedar-se. Jo me'n vaig: tu queda't i espera'l.
    romandre. Va romandre tot solet.
    aturar (intr.). Vam aturar dos dies a Lió.
    demorar, restar algun temps en un lloc.
    allotjar-se, fer-se lloc i restar (una cosa) a l'interior d'una altra. La bala s'allotjà a dos dits del cor.
    restar a covar la cendra, restar en un lloc quan tots els altres ja se n'han anat.
    aquedar-se, restar, de nits, a casa seva.
    fer vida i mort (en un lloc), quedar-s'hi tota la vida.
  2. Subsistir, una cosa, després de la separació d'una o més parts.
    quedar. Els pocs amics que li queden.
    sobrar. Al pobre gos només li donaven el que sobrava del dinar.
    subsistir (→)
  3. v. tr. sostreure o sostraure



© Manuel Franquesa