servir

  1. v. intr.
    ésser útil (o d'utilitat) (a algú)
    fer (una cosa) el fet. Això no és el que cerco, però també em fa el fet.
    fer servei (una cosa a algú)
    aprofitar. Els teus consells no li aprofiten per a res.
    ésser apte (o idoni) per, es diu especialment d'una persona.
  2. (servir-se pron.)
    fer ús (d'una cosa)
    emprar (→)
    utilitzar. Utilitzar tots els mitjans.
    valer-se de
    disposar (intr.). Disposa del meu cotxe sempre que vulguis.
    prevaler-se de. Prevaler-se de l'ocasió, de la força, de la seva autoritat, etc.
    aprofitar-se de. Aprofitar-se de les circumstàncies.
    manejar (una cosa). Saber manejar la llengua, saber servir-se'n per a expressar el pensament.
  3. v. tr. Complir els deures que hom té envers algú.
    ésser fidel servent de
    estar al servei de. No es pot estar al servei de dos amos.
  4. ésser criat (d'algú)
    fer de criat (o de jardiner, o de xofer, etc.)
    ministrar, esp. a taula.
    menjar el pa de l'ase (fam.), fer de criat.
  5. Servir a taula.
    escudellar, servir la sopa, el brou, etc., posant-ho directament al plat.
    fer el plat (a algú), posar al plat d'algú una porció de vianda.
  6. Servir un client, a la botiga:
    atendre. Ja l'atenen, senyora?
  7. En el joc de pilota, tenis, etc.: Sacar.
    Antònims: Desservir. Malservir.



© Manuel Franquesa