- atrapar (→). El vaig atrapar en una mentida. Abans d'arribar a casa, ens atrapà la tempesta.
agafar. El va agafar el xàfec abans d'arribar a casa.
sobtar. La mort el va sobtar quan acabava la carrera.
posar (algú) en evidència, descobrir davant d'altri quelcom que hom tenia amagat.
- → veure.
- Fig. Colpir l'ànima d'algú, una cosa inesperada, absurda o incomprensible, bona o dolenta.
estranyar (→)
xocar. Em xoca que ell, sabent que ella és aquí, no comparegui.
fer sensació (a algú, una persona o una cosa)
deixar parat
petrificar (fig.) o deixar de pedra
caure (una cosa) com una bomba. La notícia va caure com una bomba.
consternar
desconcertar
esbalair
fer caure de cul (fig. i fam.)
- (sorprendre's pron.)
restar de pedra
restar atònit
quedar-se verd, sorprendre's desagradablement.
restar mort (fig.), sorprendre's extraordinàriament i desagradable.
© Manuel Franquesa