sorprendre

  1. atrapar (→). El vaig atrapar en una mentida. Abans d'arribar a casa, ens atrapà la tempesta.
    agafar. El va agafar el xàfec abans d'arribar a casa.
    sobtar. La mort el va sobtar quan acabava la carrera.
    posar (algú) en evidència, descobrir davant d'altri quelcom que hom tenia amagat.
  2. veure.
  3. Fig. Colpir l'ànima d'algú, una cosa inesperada, absurda o incomprensible, bona o dolenta.
    estranyar (→)
    xocar. Em xoca que ell, sabent que ella és aquí, no comparegui.
    fer sensació (a algú, una persona o una cosa)
    deixar parat
    petrificar (fig.) o deixar de pedra
    caure (una cosa) com una bomba. La notícia va caure com una bomba.
    consternar
    desconcertar
    esbalair
    fer caure de cul (fig. i fam.)
  4. (sorprendre's pron.)
    restar de pedra
    restar atònit
    quedar-se verd, sorprendre's desagradablement.
    restar mort (fig.), sorprendre's extraordinàriament i desagradable.



© Manuel Franquesa