sortir

  1. Anar de dins a fora.
    eixir
    desllodrigar-se o desllorigar-se, sortir d'una llodriguera, en sentit propi i fig.
    desencauar-se, sortir del cau i, fig., de casa.
    desembocar, sortir a un lloc més ample, després d'anar per un lloc estret. Després de caminar per un viarany, vam desembocar al camí ral.
    escapar-se. S'escapa fum per la finestra.
    anar-se'n. L'aigua se n'anava per tots costats.
    tranuitar, sortir de nits.
    prorrompre, sortir abrivadament. Els soldats prorromperen de les trinxeres.
    vessar (líquid, sal, farina, sorra, etc.). D'on vessa, aquesta aigua? Per on vessa, aquest vi de la bota?
    sobreeixir. L'aigua que sobreïx del safareig.
    escórrer-se. El terreny fa un xic de pendent, i l'aigua que hi cau s'escorre de seguida.
    extravasar-se, sortir, un líquid, del seu conducte normal.
    extravenar-se, extravasar-se la sang de les venes.
  2. Sortir, allò que estava ocult, sortir a la superfície: → aparèixer.
    eixir
    brollar. Ja brollen els sembrats.
    rajar. Li rajava sang del nas.
    radiar. La llum que radia del sol.
    arrencar (intr.). Les branques arrenquen del tronc.
    volar o tenir volada. Aquest balcó té molta volada.
    néixer. Ja li neix el pèl. A l'hivern, el sol neix al sud-est.
    manifestar-se
  3. dir, fer.
  4. resultar, reeixir, resoldre.
  5. provenir.
  6. ressortir.
  7. Tenir sortida una mercaderia: Vendre's. → vendre.



© Manuel Franquesa