substància

  1. hipòstasi (en llenguatge filosòfic o teològic)
    substràtum o substrat, la substància considerada com el suport dels accidents o atributs.
    principi, substància primordial, fonamental. Un principi tòxic.
    Compareu: ésser, essència, entitat
  2. Cadascuna de les diverses menes de la matèria de què estan formats els cossos.
    matèria. Substància i matèria són, en si, dues nocions diferents. En certs casos es poden usar com a sinònims, per bé que no són mai intercanviables. La matèria és sempre una substància, però una substància no és sempre una matèria. Per a un treball hom usa matèries o materials, per a un medicament hom utilitza substàncies. Hi ha, o hom creu haver-hi, substàncies espirituals, immaterials, com l'ànima. Serien l'antònim de matèria.
    cos, porció limitada de substància material.
    mònada, cada una de les substàncies elementals que, segons certs filòsofs antics, integren l'univers.
    element, cada una de les substàncies més simples de què una cosa consta.
    esperit, substància incorpòria, per oposició a matèria.
  3. Fig. La part essencial, verament important, d'una cosa.
    quinta essència, la part més subtil d'una cosa.
    suc (fig.), allò que té de substanciós una cosa.
    moll o medul·la (fig.)
    bessó (fig.), la part essencial d'una cosa.
    cor (fig.). El cor d'una qüestió.
    quid, el punt substancial d'una qüestió.

© Manuel Franquesa