superior

  1. adj.
    alt, més alt o de dalt
    suprem, superior a tot o a tots.
    sobirà
    supernal
    summe. El summe sacerdot.
    primicer, superior en rang o en qualitat.
    sobrer, superior en grandor, força, etc., que supera tots els altres.
    preeminent
    superlatiu, en la frase en grau superlatiu.
    predominant
    sobresortint
    prevalent
    transcendent (intel·lectualment o moralment)
    extra. És un vi extra. De classe extra.
    privilegiat (fig.). Una intel·ligència privilegiada.
    doble, es diu d'un producte de qualitat superior, de més força, etc., que l'ordinari. Una roba doble.
    fi o extrafí, de més qualitat que l'ordinari. Pedres fines. Un vi extrafí.
    excel·lent (→), que excel·leix, que supera els altres.
    Antònims: Inferior.
  2. m. i f. El qui governa, esp. una comunitat religiosa.
    rector (d'una parròquia, col·legi, etc.)
    prefecte (de certes comunitats eclesiàstiques; de les congregacions vaticanes)
    prepòsit (d'una germandat, etc.)
    primat, bisbe superior de tots els altres d'un país. El primat de Tarragona.
    jerarca, membre de la jerarquia eclesiàstica. També, membre de la jerarquia de qualsevol règim totalitari.
    paborde (de certes comunitats religioses)
    comanador (de certs ordes militars i de certes comunitats religioses)
    majoral, superior en jerarquia.
    major, dit del superior de certes comunitats, corporacions, etc.
    mestre, superior d'un orde militar.
    mestre de novicis, el superior dels novicis.
    Compareu: cap, primer, prior, abat, prelat, prebost, guardià (dels franciscans).



© Manuel Franquesa