vèncer

  1. v. tr.derrotar.
    revèncer, vèncer el qui ens ha vençut.
    guanyar (en jocs, competicions, etc.)
    superar (obstacles, dificultats, etc.)
    sobrar. No el pogué sobrar per la força: el vencé amb enganys i afalacs.
    triomfar sobre (algú o alguna cosa).
    prevaler contra (algú)
    debel·lar, vèncer per les armes.
    desbordar (fig.). Ésser, un jugador, desbordat pel seu adversari.
    dominar. Per fi dominà els rebels.
    doblegar (fig.)
    copar, vèncer en unes eleccions, una competició, etc.
    aterrar (ant.) Aterraren l'exèrcit enemic.
    tombar (fig.). Ell és molt ferm en les seves conviccions: no aconseguiràs pas tombar-lo.
    domar o domtar. Domar les passions.
    salvar (un obstacle, una dificultat, etc.)
    destronar (fig.)
    subjugar. Subjugar les passions.
    guanyar el capítol, aconseguir allò que es disputava entre molts.
    cantar victòria
    posar (algú) fora de combat
    posar el peu al coll (d'algú)
    dormir sobre el camp de batalla
    romandre el camp (a algú)
  2. v. intr. Complir-se un terme: → acabar.
    complir. El dia tal compleix el primer termini.
    fer. D'aquell dia, avui fa un any.



© Manuel Franquesa