viure

  1. existir
    respirar o alenar. Encara respira, encara és viu.
    reviure, tornar a viure, dit esp. d'una cosa, o fig.
    sobreviure, romandre en vida després d'algun fet.
  2. Passar la vida de tal o tal manera.
    malviure, viure malament, materialment o moral.
    menar una bona (o mala, o feliç, etc.) vida
    passar-se-la bé (o malament, o xaladament, o regaladament, etc.)
    vegetar, menar una existència passiva, sense emocions.
    campar, menar la vida com es pot. Campa com puguis.
    tirar o anar tirant, viure amb més o menys treballs.
    fer la viu-viu, íd.
    atiranyar, passar la vida vencent dificultats i obstacles.
    anar passant o anar fent
    avidar-se o avidolar-se, guanyar-se la vida.
    mamar-se-les dolces, viure còmodament.
    fer vida de canonge, viure regaladament.
    fer vida de burgès, viure folgadament.
    donar-se a la briva, lliurar-se a la vida de la púrria.
    viure com Josep i Maria, viure la vida matrimonial sense usar del matrimoni.
    viure d'il·lusions, viure amb vanes esperances.
  3. Compareu: habitar
    residir, viure permanentment o per un temps considerable en un lloc; especialment, viure en el lloc on hom exerceix una funció.
    conviure, viure juntament amb algú.
    Compareu: estar-se, sojornar
    Viure amb algú: Cohabitar. Viure en concubinatge.
  4. durar.
  5. mantenir -se.
  6. m. → vida.



© Manuel Franquesa