vulgar

  1. comú. Té unes maneres comunes.
    ordinari. És una gent molt ordinària.
    adotzenat. El llibre és ple de frases adotzenades.
    qualsevol, no escollit, vulgar. És un escriptor qualsevol.
    banal, que no té cap originalitat, comú, vulgar.
    trivial, vulgar i baix. Una expressió trivial.
    plebeu. Un home de sentiments plebeus.
    pedestre. Una poesia molt pedestre.
    terra a terra (fig.), íd.
    baix. De baixa estofa.
    corrent
    grosser
    esqueixat. Usa unes expressions molt esqueixades.
    inculte
    prosaic
    col·loquial, dit del llenguatge corrent, no elevat o literari.
    popular. Escriu en un estil popular.
    de pa sucat amb oli (fig.).
    Antònims: Culte. Distingit. Refinat.
  2. Esdevenir vulgar: Adotzenar-se
    Fer vulgar una cosa: Vulgaritzar.



© Manuel Franquesa