Pronúncia: már
-
femení o masculí
- mer f.
- figuradament [gran quantitat] flot m, foule f, tas m.
- alta mar haute mer (pleine mer, le large).
- anar en mar (a la mar) prendre la mer.
- córrer la mar (les mars) naviguer (sillonner les mers).
- fer mala mar mar (haver-hi molta mar).
- fer-se a (prendre) la mar prendre la mer.
- fotre (tirar) a mar figuradament i popularment [llençar] jeter.
- haver-hi molta mar (mar desfeta, grossa, brava) être la mer grosse (démontée, houleuse).
- la mar (de) figuradament i familiarment tout ce qu'il y a de plus (énormément, terriblement, on ne peut plus). És la mar de feliç, il est on ne peut plus heureux. Aquest noi m'agrada la mar, ce garçon me plaît terriblement.
- la mar de bé à merveille.
- mar arrissada mer moutonneuse.
- mar bonança (mar calma, mar tranquil·la, bona mar) mer calme (bonace).
- mar de fons (de lleva, de lluny) lame de fond.
- mar de fons figuradament maror.
- mar de sorra mer de sable.
- mar endins au large (en pleine mer).
- mar grossa mer démontée.
- no trobar aigua a mar figuradament ne pas trouver d'eau à la mer (à la rivière).
- qui no s'embarca no passa la mar figuradament qui ne risque rien n'a rien.
- tirar aigua a mar figuradament i popularment porter de l'eau à la rivière (à la mer, donner des coups d'épée dans l'eau).
- una mar de figuradament un tas de (une foule de).