Pronúncia: ɔ́s
-
[pl: ossos]
masculí
- anatomia os. Os llarg (pla), os long (plat). Botons d'os, boutons en os.
- plural [restes mortals] ossements.
- [de certs animals] corne f.
- [pinyol] noyau.
- figuradament [peresa] paresse f, flemme f.
- de carn i os en chair et en os.
- deixar caure els cinc ossos figuradament i familiarment donner une gifle.
- d'os [color] couleur os.
- ésser més content que un gos (un ca) amb un os être heureux comme un poisson dans l'eau (comme un roi, comme un pape).
- ésser un os dur de rosegar (ésser un os) figuradament i familiarment [una qüestió] être difficile, désagréable, y avoir un os.
- moldre els ossos figuradament i familiarment éreinter (claquer, moudre, vanner, crever).
- no tenir cap os sencer figuradament i familiarment être éreinté -e (n'en pouvoir plus, être exténué -e).
- no tenir més que ossos (més que la pell i l'os, ésser un sac d'ossos) figuradament i familiarment n'avoir que la peau et les os (être un paquet d'os).
- no trencar-s'hi cap os figuradament i familiarment [en una feina] ne pas se tuer (ne pas se fouler).
- os bertran anatomia os (os sacre).
- os de la cuixa anatomia fémur.
- os de sípia os de seiche.
- os sacre anatomia sacrum.
- sec com un os [una cosa] être très dur.
- tenir els ossos capolats (molts) figuradament i familiarment avoir les reins moulus (être éreinté -e, moulu -ue, être brisé -e de fatigue).
- tenir un os a l'esquena (a la panxa, al ventre) figuradament i familiarment avoir un poil dans la main.
-
tornar els ossos a lloc
figuradament i familiarment [després d'una malaltia]
reprendre du poil de la bête (se remettre d'une maladie).
• [econòmicament] se tirer d'affaire, s'en sortir, relever la tête. - trobar ossos en el lleu figuradament i familiarment [molt exigent] trouver à redire à tout.
Vegeu també:
os2