■ agre1

Etimologia: del ll. ager, agri ‘camp, territori’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
  1. Gust que hom troba en una ocupació o una habitud. Perdre l’agre del treball.
    1. Indret on es fa bé una planta. Un agre de garrofers.
    2. Indret on es cria o on acudeix en abundància un animal, especialment els animals de caça. Aquell paratge és un agre de llebres.
  3. agre del terrer
    1. Conjunt de coses que caracteritzen l’ambient o el medi en què hom s’ha criat i envers les quals hom se sent naturalment inclinat.
    2. El gust d’aquestes coses.



    4. Vegeu també:
    agre2