■ bordó4

Etimologia: de l'oc. bordon; fr. bourdon ‘borinot’, d’origen onomatopeic
    masculí música
    1. So greu i invariable d’un instrument (com el sac de gemecs), que serveix de pedal d’una polifonia rudimentària.
    2. Tub o corda que produeix aquest so.
    3. Corda, de tripa o metàl·lica, tibada diametralment sobre la membrana inferior d’un timbal per a donar-li un so més incisiu.
  2. Corda greu dels instruments de la família del llaüt i del violí.
  3. Campana major i de so més greu en un carilló.
  4. Registre de l’orgue, generalment de tubs tapats, un dels més indispensables i característics de l’instrument.
  5. Joc del clavecí, que sona a l’octava greu.



    6. Vegeu també:
    bordó1
    bordó2
    bordó3