■ bordó1

Etimologia: deriv. probablement del verb ant. bordir ‘justar amb una mena de llança’, verb d’origen germànic 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Bastó llarg amb guaspa punxeguda utilitzat pels caminants, els escoltes, etc.
  2. Vara cilíndrica, pròpia dels pelegrins, amb dos ornaments, l’un als tres quarts, en forma de travesser, i l’altre a la part superior, en forma de pom.
  3. Vara de metall que usen certs capellans en les processons i en altres cerimònies religioses.
  4. Cadascuna de les vares llargues que sostenen el pal·li.
  5. història militar Espasa d’estoc, o sigui, que punxa però no talla.
  6. literatura En la literatura occitana i catalana medieval, vers o ratlla d’una composició poètica, a vegades anomenat també bordonet o bastó.



    7. Vegeu també:
    bordó2
    bordó3
    bordó4