■ castell

Etimologia: del ll. castĕllum ‘fortalesa, reducte’, dimin. del ll. castrum ‘campament fortificat’ 1a font: c. 1200, Hom.
    masculí
    1. història Edifici fortificat situat generalment al cim d’un turó o en el punt dominant d’una població.
    2. per extensió Fortalesa.
    3. per extensió Casa senyorívola d’un poble, més gran que les altres.
    4. per extensió Casa senyorívola situada al cim d’un puig o turó.
    5. castell de vent figuradament Projecte visionari, béns quimèrics.
    6. castell roquer (o de roca) història Castell bastit en una roca, en el cim d’un penyal.
    7. castells en l’aire per analogia Il·lusions, projectes mancats de fonament.
    8. castell termenat història Circumscripció territorial centrada en un castell, assenyalada amb els corresponents mollons, en la qual el titular exercia una determinada jurisdicció.
  2. per analogia
    1. Nom d’algunes construccions que s’assemblen a un castell.
    2. història Als segles XV i XVI, nom donat sovint als entremesos o representacions que formaven part de la processó de Corpus de Barcelona.
    3. folklore Conjunt de castellers enfilats els uns damunt les espatlles dels altres fins a aconseguir diversos pisos d’alçada.
    4. marina, marítim Estructura d’alguns vaixells de vela situada per damunt de la coberta superior i compresa aproximadament entre la roda i el trinquet.
    5. marina, marítim En els vaixells moderns, extrem de proa per damunt de la coberta superior compresa entre la roda i el lloc on correspondria de situar el trinquet.
    6. castell de cartes Construcció de cartes les unes sobre les altres.
    7. castell de cartes figuradament Cosa poc sòlida.
    8. castell de focs pirotècnia Conjunt de focs artificials, originàriament en forma de castell, que hom engega en ocasió d’una festa.
    9. castell de fust història militar Bastida.
    10. castell de sorra Figura modelada amb sorra humitejada que fan els infants com a joc, sovint en forma de castell.
    1. Pila, munt, que suggereix la mola d’un castell, com la pila de rajoles que fan els rajolers perquè s’airegin, la pila de dogues dels boters, etc.
    2. meteorologia Acumulament de núvols.
  4. heràldica Figura molt freqüent en les armories catalanes i provençals representada generalment amb tres torres emmerletades, amb la del mig més alta.