■ esprémer

Etimologia: del ll. exprĭmĕre, íd. 1a font: s. XIV
    verb
    1. transitiu Prémer fortament una cosa per fer-ne sortir el suc, el líquid, que conté. Esprémer una taronja. Esprémer un mocador moll. Esprémer un tumor.
    2. pronominal No t’espremis el gra: espera que es rebenti tot sol.
    3. esprémer-se el cervell figuradament Esforçar-se molt per trobar la solució d’alguna cosa.
  2. transitiu figuradament
    1. Treure d’algú o d’alguna cosa tot el partit possible. Ja l’has espremut prou, aquest afer: ara has d’escriure sobre altres temes. Més impostos encara? Com espremen els ciutadans!
    2. per extensió No ha sabut esprémer-ne totes les possibilitats.