judici

Accessory
Etimologia: del ll. judicium, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
    masculí
    1. Acció de judicar o jutjar;
    2. l’efecte.
    1. Facultat de jutjar o judicar, d’emetre un judici.
    2. ètica Acte o procés mental pel qual hom ordena la seva conducta en funció d’unes normes, uns principis o uns criteris determinats.
    3. filosofia, psicologia i lògica Acte o procés mental mitjançant el qual hom pensa una proposició o enunciat, atribueix un predicat a un subjecte, afirma o nega una relació entre dos o més termes.
    4. filosofia En la filosofia kantiana, facultat de pensar el que és particular en tant que enclòs en el que és general.
    5. judici temerari Pensament o afirmació, perjudicials a altri, que hom fa sobre la base de motius o raons insuficients.
  1. dret processal
    1. Coneixement d’una causa en la qual el jutge ha de pronunciar la sentència.
    2. La sentència del jutge.
    3. judici a porta closa Acte de judici oral en el qual les sessions no són públiques.
    4. judici d’arbitratge Procediment privat mitjançant el qual una o més persones nomenades de comú acord per les parts donen la solució a un conflicte plantejat, amb el compromís previ de les parts d’acceptar llur decisió.
    5. judici declaratiu En el dret processal civil i en la jurisdicció contenciosa, judici on hom pretén la declaració d’un dret.
    6. judici de conciliació Acte de comparèixer les parts davant el jutge municipal, comarcal o de pau a fi de procurar una avinença, abans d’iniciar una de les parts un procediment.
    7. judici de faltes Judici celebrat davant els jutjats municipals o comarcals (tribunal unipersonal) per al coneixement de les faltes o delictes menys greus. En la jurisdicció penal intervé el ministeri fiscal.
    8. judici especial Dit de tot procediment judicial, establert en la llei amb una tramitació diferent a la dels quatre judicis ordinaris.
    9. judici executiu Judici que té per objecte d’aconseguir una execució directa mitjançant un títol amb força legal reconeguda sense necessitat d’una prèvia declaració de drets.
    10. judici laboral Judici plantejat davant les magistratures de treball per a resoldre els conflictes propis d’aquesta matèria entre treballadors i empreses.
    11. judici oral Judici celebrat davant les audiències provincials (o tribunals col·legiats) per al coneixement dels delictes.
    12. judici sumari (o sumaríssim) Dit dels procediments judicials especials que pel fet de tractar qüestions considerades urgents tenen una tramitació abreujada.
    1. religió Sanció, proferida a la mort de l’home, segons la seva fidelitat o infidelitat envers Déu.
    2. dia del Judici cristianisme Fi de la història en què hi haurà el judici final.
    3. judici final religió i cristianisme Sanció definitiva de la història salvífica de Déu a través de Crist que tindrà lloc a la fi de la història humana.
    4. judici particular religió i cristianisme Judici produït a la mort de cada home i que en determina la salvació o condemnació definitives.
  2. judici de Déu història Ordalia.