■ marrà2 | marrana

Homòfon: marrar
Etimologia: del cast. marrano, íd., i aquest, de l’àr. maḥram ‘vedat, prohibit’, per tal com el porc era prohibit a musulmans i jueus
  1. masculí dialectal Verro.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. per analogia Porc, dit d’una persona molt bruta.
    2. figuradament Porc, que no és de fiar, que fa porcades.
  3. adjectiu i masculí i femení despectivament Dit del jueu i del musulmà conversos que continuaven practicant llur religió.


    4. Vegeu també:
    marrà1