■ terrassa

Etimologia: de terra 1a font: 1431
    femení
    1. Espai de terreny pla i més o menys elevat terminat en un o més dels seus costats per un mur, un talús, o altre desnivell.
    2. esports En l’alpinisme, relleix pla i horitzontal en una paret.
    3. geomorfologia Tipus de relleu en forma d’esglaó o de replà del terreny originat per l’erosió.
  2. Ampla balconada, terrat, vorera, de què disposa un cafè, un restaurant, etc., amb taules, seients, etc.
  3. heràldica Nom donat al sòl, el qual és generalment a la punta de l’escut i que serveix de base a plantes, animals, edificis, etc.