tirar

  1. arriar. Un carro arriat per tres mules.
    cordejar, fer avançar una embarcació des de terra tirant-la amb una corda. Cordejar un rai des del marge. Compareu: sirgar (intr.). Els cavalls estan cansats i no sirgaran.
    Compareu: arrossegar, remolcar
  2. Fig. → atreure.
  3. traçar.
  4. mesurar (intr.).
  5. imprimir.
  6. v. intr. → anar.
  7. durar, viure.
  8. v. tr. → transportar, empènyer, estirar, moure.
  9. llançar.
    amollar. Li va amollar un tret.
    engegar. Engegar un tret a algú.
    clavar. Li va clavar una pedrada.
    calar (les xarxes), tirar-les al mar.
  10. disparar. Disparar una canonada.
    Usat com a abs. Compareu: tirotejar, escopetejar, canonejar, bombardejar, contrabatre
  11. esgrimir (l'espasa, el sabre, etc.).
  12. Tirar a terra: → abatre, enderrocar.
    fer anar per terra
    Tirar enlaire: Voleiar o boleiar. Mantejar o donar la baca (a algú), tirar-lo enlaire per mitjà d'una manta que diferents persones estiren bruscament a un mateix temps.



© Manuel Franquesa