- adj.
agrenc, que agreja.
agrassenc, agre com el raïm verd.
acre, agre, esp. en sentit fig.
acetós, agre com el vinagre.
acerb
avinagrat
vinagrós (en sentit propi i fig.)
tocat, es diu esp. del vi que té una punta d'agre.
→ àcid.
- Ésser més o menys agre: Agrejar.
Tornar-se agre → agrir -se.
Vegeu també:
agre2
© Manuel Franquesa