a2

Accessory
Etimologia: del ll. ad ‘a, cap a, per a’ 1a font: orígens de la llengua
Body
    preposició
  1. Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten:
    1. L’indret on és o s’esdevé alguna cosa. Tenir botiga a la ciutat. Viure a València.
    2. La direcció devers un punt (sovint en correlació amb la preposició de). Anar a veure una pel·lícula. Els vols diaris a París. Anar de Barcelona a Perpinyà.
    3. El terme final d’un moviment, propi o figurat. Arribar al riu. Aquest negoci va al desastre.
    4. En correlació amb de, el terme final d’una distància. De banda a banda del carrer.
  2. Expressa relacions circumstancials de temps que denoten:
    1. El moment o el temps en què és o s’esdevé alguna cosa. Som a la matinada. Dinem a les dues. Vindré a l’hivern.
    2. El terme final d’un lapse (sovint en correlació amb la preposició de). Arribar a final de mes. Treballar de sol a sol.
  3. Expressa relacions distributives per a introduir la quantitat assignada a la unitat. Anar a cent per hora. Vendre un llibre a dotze euros.
  4. Depenent de determinats verbs que regeixen complement preposicional, expressa una relació de transmissió o de direcció afectiva. Accedir a una petició. Contribuir a la capta. Sobreviure a les dificultats.
  5. Introdueix normalment el complement indirecte. Comunicar la notícia al públic. Telefonar els resultats a algú.
  6. Introdueix el complement directe representat per un pronom personal fort, i excepcionalment els complements directes dels verbs quan l’ordre dels mots no és suficient per a evitar l’amfibologia. Mirar-lo a ell. Interrogar-se l’un a l’altre.
  7. Introdueix els infinitius que depenen:
    1. De verbs que regeixen a o en davant un substantiu. Incitar a lluitar. Tardaven a fer-ho. Han vacil·lat a tornar tan aviat.
    2. De verbs que expressen una percepció dels sentits. Ho sentireu a dir. T’he vist a venir.
  8. Depenent de determinats adjectius, expressa una relació d’atribució o de direcció afectiva. Útil a la humanitat. Amatent a obeir.
  9. Expressa la relació entre determinats adverbis de manera i llurs complements preposicionals. Guanyen proporcionalment al treball de cadascú.
  10. Depenent d’un substantiu o del pronom res, indica que l’acció del verb en infinitiu està pendent d’ésser realitzada o complida (equival a per). Tinc moltes coses a dir-vos. No hi ha res a dir. Temps a venir. Qüestions a tractar.
  11. Expressa la relació circumstancial en locucions adverbials:
    1. De lloc. A muntanya. A pagès. A taula.
    2. De temps. A trenc d’alba. A deshora.
    3. De manera. A tomballons. A contracor. A peu. A l’engròs.
  12. En concurrència amb l’article definit i la preposició de, serveix per a formar locucions prepositives. Al damunt de. Al darrere de.



  13. Vegeu també:
    a1
    a3