■ abonar2

Compareu: adobar 5
Etimologia: del fr. abonner, íd., der. de bon ‘bo’ 1a font: s. XIX
    verb
  1. transitiu Pagar (per altri) l’abonament a una cosa. Ahir els vam abonar al festival de teatre.
  2. transitiu pagar 2.
  3. transitiu comptabilitat Inscriure en un compte corrent (una partida a favor d’algú); admetre en compte.
    1. pronominal Prendre un abonament. Abonar-se al futbol.
    2. pronominal figuradament Abusar (d’algú o d’alguna cosa). T’abones amb ell perquè és petit. Com s’hi abona, amb els pastissets!
    3. estar abonat figuradament Tenir sovint. Estar abonat al mal de queixal.
  5. transitiu Tornar uns diners deixats en dipòsit a canvi d’un objecte. Abonar un envàs.


    6. Vegeu també:
    abonar1