■ abstersiu
| | abstersiva

Partició sil·làbica: abs_ter_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. abstersus, -a, -um, participi del ll. abstergēre ‘abstergir’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu medicina Que té poder d’abstergir.
  2. masculí farmàcia, indústria farmacèutica Abstergent.