■ abstreure

Partició sil·làbica: abs_treu_re
Etimologia: del ll. abstrahĕre, íd.; cat. ant. i dial. abstraure
    verb [p p abstret -a]
  1. transitiu Aïllar amb la pensa, considerar separadament (un atribut o una qualitat), considerar (una part) separant-la del tot. Abstreure la noció de dimensió de la d’espai. Abstreure l’universal del particular.
  2. pronominal Aïllar-se amb la pensa, no prestar cap interès o cap atenció a res d’exterior per lliurar-se enterament a la consideració del que hom té en la pensa. Malgrat la gentada, et vas abstreure del tot.