■ aclamació

Partició sil·làbica: a_cla_ma_ci_ó
Etimologia: de aclamar
    femení
  1. Crit d’entusiasme d’una munió de persones.
  2. dret Mètode d’elecció en què, sense votació de cap mena, és aprovada una cosa o és elegida una persona a través de manifestacions sorolloses d’assentiment.
  3. litúrgia i música Fórmula breu cantada alhora per un grup nombrós de persones.
  4. per aclamació locució adverbial A una veu. Elegit per aclamació.