■ aclaparar

Etimologia: emparentat amb l’oc. aclapar ‘colgar de pedres, abatre’, probablement der. de clapa ‘munt de pedres’, i amb el cat. aclaperar, der. de claper 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Doblegar, fer sucumbir, sota un pes, sota una càrrega excessiva. Aquelles dues maletes aclaparaven la pobra vella.
    2. per extensió Abatre, tirar a terra. Aclaparar un avet.
    3. figuradament Aclaparat per les adversitats.
  2. especialment Fer perdre les forces, fer caure en un estat de prostració física, prostrar. Aclaparat per la febre.