■ aclucar

Etimologia: d’origen incert, potser de *cludicare, der. del ll. vg. cludĕre (ll. cl. claudĕre ‘cloure’), encreuat amb caliginare ‘afeblir la vista’, d’on *clugicare i *cluccare, base del cat. ant. clucar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Cloure (els ulls) un mateix. Aclucar els ulls.
    2. transitiu Cloure (els ulls) a altri. Aclucar-li els ulls.
    3. pronominal Se m’acluquen els ulls.
    4. pronominal Cloure els ulls. Si no ho vols veure, acluca’t.
    5. aclucar-se d’ulls Tancar els ulls.
    6. aclucar-se d’ulls figuradament No voler veure, no voler considerar, etc., alguna cosa. Ara ja no ens podem aclucar d’ulls: això és intolerable!
    7. no poder aclucar l’ull (o els ulls) No poder dormir. No he pogut aclucar l’ull en tota la nit.
    1. transitiu Destruir, esfondrar. L’explosió ha aclucat la teulada.
    2. pronominal Aclucar-se una arcada.
    3. pronominal Tòrcer-se. Aclucar-se els filferros d’una gàbia.
  3. transitiu Aclaparar.