■ acoblament

Etimologia: de acoblar
    masculí
    1. Acció d’acoblar o d’acoblar-se;
    2. l’efecte.
  2. Element d’unió emprat per a acoblar dues peces. Acoblament de maniguet.
  3. astronàutica Acció d’unir-se dos satèl·lits llançats separadament, per tal de constituir un giny que no hauria pogut ésser llançat d’un sol cop.
  4. ferrocarrils Unió dels dispositius de tracció i dels circuits auxiliars de dos vehicles o més per a constituir un tren.
  5. física
    1. Terme usat generalment com a sinònim d’acció mútua.
    2. constant d’acoblament Nombre adimensional que caracteritza la intensitat d’una interacció.
  6. música En l’orgue, mecanisme que permet de fer sonar els registres d’un teclat diferent d’aquell en què hom toca.
  7. indústria tèxtil Operació d’acabament que consisteix a unir entre elles diverses capes de teixit, o una o diverses capes de teixit amb una o diverses làmines de matèries no tèxtils.
  8. zoologia Unió sexual de dos individus de sexe oposat.
  9. agent d’acoblament plàstics Substància que en aplicar-se a la fibra de vidre emprada per a obtenir plàstics reforçats millora llurs característiques.
  10. estació d’acoblament informàtica Base a la qual hom connecta un ordinador portàtil perquè pugui ésser utilitzat amb els mateixos recursos que un ordinador de taula.