■ acomodació

Partició sil·làbica: a_co_mo_da_ci_ó
Etimologia: del ll. accommodatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acomodament.
  2. biologia Conjunt de modificacions somàtiques o fisiològiques no transmissibles hereditàriament que presenta un organisme com a adaptació a l’ambient on viu o a canvis d’aquest ambient.
  3. fonètica, fonologia Forma de l’assimilació fonètica en virtut de la qual un fonema s’adapta parcialment a les característiques articulatòries i acústiques d’un altre, sense perdre els seus trets distintius que permeten d’identificar-lo com a tal.
  4. psicologia Procés d’adaptació al medi mitjançant el qual un organisme modifica un esquema inicial per adaptar-se a una situació nova.
  5. zoologia Facultat que tenen alguns animals d’adaptar-se a determinades circumstàncies ambientals.
  6. reflex d’acomodació de l’ull fisiologia animal Reflex que provoca canvis coordinats de la pupil·la, del cristal·lí i de l’ull en general per tal que la retina percebi sempre imatges nítides i distintes.