■ aconductar

Etimologia: de conducta 1a font: 1839, DLab.
    verb
    1. transitiu Concertar amb un metge, un apotecari, etc., la prestació dels seus serveis professionals mitjançant una retribució mensual o anual. Aconductar els fills amb el metge.
    2. pronominal Ens vam aconductar amb el metge del poble.
  2. aconductar un metge (o un apotecari) Aconductar-se o aconductar algú o alguna entitat amb aquest metge, aquest apotecari, etc. El nostre gremi té el seu metge aconductat.