■ acotxar1

Etimologia: del fr. acoucher, coucher ‘ficar al llit’, ll. collocare, d’on també el cat. colgar
    verb
  1. transitiu Fer que la roba abrigui bé (algú), especialment en el llit. Son pare sempre anava a acotxar-la.
  2. pronominal Acotxa’t bé i no et destapis.



    3. Vegeu també:
    acotxar2